Geografía de Puigpunyent
Geografia
Puigpunyent.
El terme de Puigpunyent té una superfície de 42,3 km2, el que el converteix en el 31è més extens de l’illa. Situat a l’oest de l’illa i és llindaner amb els municipis de Calvià, Palma, Esporles, Banyalbufar i Estellencs.
La seva població en el padró de 1996 era de 1.084 habitants (el 42è en importància de l’illa) i presenta dos nuclis històrics habitats: Puigpunyent, que dóna nom al municipi, i Galilea.
Un conjunt de valls.
La demarcació municipal abasta tres valls a la part occidental de la serra, la de Puigpunyent, disposada en una direcció aproximadament E-W allargada i solcada per sa Riera, la de Galatzó i es Ratxo a la part meridional, des d’on arranca el torrent de Galatzó, i cap a la part de Tramuntana la capçalera del l’ample comellar de Superna i Son Noguera, d’on parteix el torrent d’Esporles.
El punt culminant del terme és el puig de Galatzó (1027 m), el cim del qual està compartit amb Calvià i Estellencs. Altres elevacions principals de Puigpunyent són el puntals de Planícia -al límit amb Banyalbufar- (898 m), la mola de Na Ferrana –altrament coneguda com fita del Ram- (833 m) situada al llindar amb Esporles i un conjunt de moles que es troben a prop del seu límit amb Calvià, de les quals es remarquen la mola de Son Cotoner (559) i la mola de Na Bauçana (616 m). D’altres cims a destacar són el puig de sa Parra (765 m) i de na Fàtima (477 m).
Els relleus d’aquesta part de la serra de Tramuntana es caracteritzen per la presència de grans paquets de margocalcàries que, juntament amb la seva disposició estructural, afavoreixen uns relleus basats en l’absència de cims pronunciats i, per tant, hi predominen les moles amb la part culminal relativament planenca o, a tot estirar, arrodonida. El puig de Galatzó, que serveix de rera fons a la vall de Puigpunyent, constitueix una excepció a aquesta norma i el seu paisatge de grans paquets de calcàries pelades i el seu cim ben pronunciat ofereix una imatge més pròpia de la part central de la serra que no del seu entorn.
Tot i el predomini dels puigs arrodonits, el municipi presenta, en conjunt, un relleu molt pronunciat i esquerp, ja que són abundosos els penyals de calcàries massives que, a manera de grans graons encerclen les diferents moles. Al peu d’aquestes timbes es desenvolupen potents xaragalls de vessant que són especialment notables a la part baixa de l’imponent penya-segat oriental del puig de Galatzó on hi ha un actiu sistema de rossegueres, alimentades per la constant caiguda de blocs.
Al fons de la vall apareixen depòsits no gaire potents de materials depositats pels cursos torrencials en temps geològicament molt recents (quaternari).
Les unitats de paisatge del terme
El paisatge de les diferents valls de Puigpunyent, tot seguint la disposició dels materials i l’alçària, es disposa en tres estatges o pisos: boscs, olivars i fons de vall.
La part culminant dels cims és el domini dels boscs, que són d’alzina a la part septentrional del municipi, mentre que a les estribacions de la mola de Son Cotoner i de Na Bauçana hi predominen els pinars.
Davall els boscs apareix una àmplia franja ocupada fins fa poques dècades pels oliverars i garroverars, molt sovint associats també amb ametlers. El límit superior de les oliveres ve marcat aproximadament per la cota dels 600 metres sobre el nivell de la mar, bàsicament per raons climàtiques. Gran part d’aquests vessants estan acondicionats mitjançant complexos sistemes de marjades, alguns dels quals estan construïts amb especial cura, sobretot a prop de les cases de possessió, o en els petits redols d’hort al voltant de les fonts. La presència d’amples àrees de marges i la manca de manteniment ha provocat que l’estat de conservació del patrimoni de terrasses de conreu estigui en perill de desaparèixer, afectat per processos destructius d’esboldrecs i esllavissades.
Com a conjunts de marjades més acurats del terme destaquen els que envolten les cases de possessió de Son Fortesa i Son Net, així com també els de sa Coma.
La part baixa de la valls constitueix un tercer tipus de paisatge conformat per un mosaic de petites extensions regades, sementers de cereals i llegums i boscs de ribera. Les àrees de reguiu aprofiten les aportacions de diverses fonts, especialment abundoses a l’àrea de Superna, i es dediquen a conreus diversificats, des de fruiters caducifolis, a cítrics i petites clapes d’hortalissa. Els redols dedicats a cereals i llegums, mai no gaire extensos, aprofiten els depòsits de les terrasses dels torrents. Molt característics del terme són els boscos de ribera, que segueixen amb els arbres de fulla caduca la línia dels diferents cursos d’aigua.
Els dos petits nuclis urbans s’han integrat dins aquestes unitats, així Puigpunyent s’assenta de ple en el paisatge de fons de vall, en tant que Galilea està situat en un vessant d’oliverar i ametlers.
El constant abandonament de les terres de conreu ha alterat l’esquema ideal de paisatges a diferent nivell i molts de vessants antigament conreats i amb marjades han estat ocupats per formacions boscoses de pins o per garrigues altes amb predomini d’arboceres.
El puig de Galatzó i el seu entorn immediat queden fora de l’esquema de paisatge abans descrit, ja que les característiques geològiques de la zona, força contrastades amb la resta, i l’impacte dels incendis i les pràctiques ramaderes agressives produeixen un paratge singular, en què el cim del puig no té coberta arbòria i apareix ocupat per carritxeres i formacions de coixinets, mentre que els boscs que colonitzen els vessants més baixos solen ser de reforestació recent, amb importants masses de pinar.
Els trets climàtics
El clima del terme de Puigpunyent és un bon exemple de la varietat climàtica mediterrània que caracteritza la serra de Tramuntana de Mallorca, amb precipitacions relativament abundoses.
La precipitació mitjana anual als observatoris del terme de Puigpunyent és significativament variable i augmenta cap a la parts més occidentals i més elevades. A la rodalia del nucli urbà, a Son Nét, la precipitació mitjana anual és de 716,5 mm (observada durant el llarg període 1949-1999), aquests valors s’incrementen a la part més elevada del municipi i així a l’observatori de sa Campaneta –situat a 544 m sobre el nivell de la mar- durant el mateix període la mitjana és de 810,9 mm. Els totals són molt irregulars any per any, com exemple d’any molt humit destaca 1951, en què a sa Campaneta es recolliren 1435,4 mm i a Son Nét 1218,1 mm; altres períodes excepcionalment plujosos varen ser els anys de 1957 a 1959 en què a sa Campaneta es varen superar àmpliament els 1000 mm, llindar que també es va assolir a bona part de la dècada de 1971/80. En canvi hi ha hagut altres períodes significativament secs: destaca, amb molt, 1983 on a Son Nét només varen ploure 289,1 mm; la dècada de 1960 va ser, en conjunt, molt eixuta i especialment el 1965 en què cap observatori del terme va passar dels 450 mm, i a Son Nét tan sols foren 365 mm.
La distribució mensual de la precipitació s’adapta al model de fort eixut d'estiu, quasi total el juliol, i un màxim d’octubre, amb quantitats també notòries el novembre i desembre. En conjunt la tardor, hivern i primers mesos de la primavera climàtica (març i abril) també reben quantitats significatives de pluja.
Com és comú a l’illa hi ha una marcada irregularitat de les quantitats diàries de pluja. De tard en tard els valors de precipitació recollits en 24 hores són molt notables. Els màxims registres històrics al terme de Puigpunyent han estat el 14 de gener de 1978, amb 201 mm a sa Campaneta i 173,4 mm a Son Nét. El 21 de novembre de 1951 també la quantitat recollida a sa Campaneta fou molt considerable (183,7 mm), com durant la violenta tempesta del 25 de setembre de 1971 (175 mm). El 31 de desembre de 1972 també va ploure amb gran intensitat al terme i especialment a la rodalia de Galilea, on a l’observatori de sa Garrigueta s’assoliren 180 mm en 24 hores.
A més de les precipitacions en forma de pluja, ocasionalment es produeixen nevades, que tanmateix molt poques vegades arriben a prendre al fons de la vall i queden restringides als cims que l’envolten. Alguns temporals relativament recents molt abundosos són les de febrer de 1981 , gener de 1985 i novembre del 2000, a més de la històrica nevada de febrer de 1956.
En absència de dades instrumentals, els models climàtics indiquen per al sector del nucli urbà una temperatura mitjana anual de 16,9oC, amb una oscil.lació anual que situa les mínimes mensuals mitjanes al gener (10,3oC) i les màximes mensuals mitjanes a l’agost ( 25,5oC).
Als mesos més freds de l’any es poden presentar intenses inversions tèrmiques, durant les quals al fons de les valls s’acumula aire fred, que queda embassat constituint una característica boirina al decurs de les matinades i afavorint les gelades, aquest fenòmen és especialment vitenc a la rodalia de la vila i pot sovintejar de setembre a març.
Les onades de calor més intenses es presenten a l’estiu en situacions de vents forts de component sud, que es resclafen en baixar des dels cims que envolten Puigpunyent, la manca d’observatoris termomètrics no permet oferir dades concretes que ho il·lustrin.
El règim de vents del terme resulta prou contrastat, molt modificat per la disposició del relleu i l’orientació de les valls, així el sector de Galilea i vessants orientats cap a Calvià resten oberts als vents de component sud, especialment el llebeig, mentre que la resta del municipi en queda prou recerat. El mateix es pot dir en relació als embats, vents diaris d’origen marítim de les hores centrals del dia durant l’estiu, que només arriben, i molt atenuats als costers que guaiten cap al litoral calvianer, ja que la resta del terme en queda gairebé fora de la seva influència. Per aquest motiu la mitjana de les temperatures màximes diàries els mesos de juliol i agost és força elevat i supera els 31 oC, per l’ absència del l’efecte refrescant de la marinada.
La hidrografia
El terme de Puigpunyent és solcat per diversos torrents que, especialment en el cas de sa Riera i del torrent de Son Noguera-Superna, aporten aigua durant períodes relativament perllongats de temps, alimentats per surgències.
El torrent que drena la major part de la demarcació és sa Riera, que recorre la vall on es situa el nucli principal de població, i que pràcticament talla el terme per la meitat. Es tracta d’un torrent amb una xarxa de tributaris prou desenvolupada que es conforma prop del nucli urbà per la convergència de diferents branques obertes a manera de ventall (comellar del Puig de sa Parra, barranc Fondo i comellar de sa Coma) i que després en el decurs del seu camí cap al pla de Palma rep aportacios de xaragalls i comellars, provinents principalment de les estribacions de la mola de Na Ferrana (coma de na Ferrera i comellar de Son Pont).
La vall de Superna és recorreguda pel torrent del mateix nom, que discorre cap al nord en direcció a Esporles, i constitueix la branca afluent principal del torrent de Sant Pere, que travessa aquest poble veinat.
Tant sa Riera com el torrent de Superna finalitzen el recorregut a la badia de Palma, la primera al nucli urbà de Palma, mentre que el segon constitueix una de les branques que configuren el torrent Gros, que finalitza entre es Molinar i el coll d’en Rabassa.
La part sudoccidental del terme de Puigpunyent, corresponent a la rodalia de Galilea, aboca aigües cap al vessant d’Andratx i Calvià, i de fet el principals torrents del terme de Calvià, el torrent de Galatzó, té bona part de la seva capçalera dins la demarcació de Puigpunyent, as Ratxó i a Son Cortei.
Els torrents del terme han generat torrentades prou importants i de fet la gènesi de les inundacions més importants de la història de Mallorca (les revingudes de sa Riera de 1403, 1444, 1618, 1635, 1734, 1750 i 1850) s’ha de cercar en aportacions iniciades dins la demarcació de Puigpunyent. Una torrentada més recent especialment recordada és la del 25 de setembre de 1962, en què una aiguada molt intensa (encara que amb uns totals de precipitació que no superaren en gaire els 100 mm) va generar el desbordament generalitzat de tots els torrents del terme: a la rodalia del poble els brams d’aigua provinents de les muntanyes feren malbé nombrosos horts i jardins, entre ells els emblemàtics de Son Fortesa. La riuada de sa Riera arribà a Palma, on les destruccions foren molt importants a la desembocadura. L’allau d’aigua provinent de Superna va negar bona part del nucli urbà d’Esporles i d’igual manera el terme de Calvià es va veure afectat de ple pels cabals que baixaven des de la mola de Son Cotoner i de Na Bauçana.
La complexa estructura geològica de les diferents valls, així com l’alternança de materials permeables i impermeables afavoreix la presència de diferents fonts, en general poc cabaloses, que tradicionalment han nodrit el terme de recursos hídrics i que han servit tant per a l’abastament del reguiu com per a moure diferents molins d’aigua.
Algunes de les font més importants són les de sa Carassa, sa Coma, s’Ermita, Son Fortesa, Hortalutx, Son Puig, es Ratxo i Son Vic.
En contrast amb l’abundància de fonts de la part baixa de la vall, la part alta dels vessants ocupats pels oliverars no té cabals importants, tret de fonts poc cabaloses a peu de xaragalls, com la font des Pi.
Caracterització biogeogràfica
El terme de Puigpunyent manté una molt important massa forestal, fins el punt que pràcticament un 65% de la superfície municipal, és ocupada per formacions espontànies o subespontànies d’arbres. La superfície actualment conreada queda reduïda a poc més del 20%, un dels valors més reduïts de l’illa.
Els punts elevats del puig de Galatzó són ocupats per carritxeres que conviuen amb el conjunt d’espècies característiques del pis culminal baleàric, amb proliferació d’endemismes. Molt destacable és la presència de vegetació de penyal, igualment caracteritzada per espècies endèmiques, al peu del mateix puig.
En aquesta mateixa localització, i arrelant entre les rossegueres i els replans rocallosos es troben bosquerrons del quasi endèmic boix (Buxus balearica), aquests mateixos ambients són el lloc d’arrelament del caducifoli rotaboc (Acer opulifolium).
Als punts culminants del terme arrela la rara subespècie de savina de muntanya Juniperus phoenica phoenica. Però entre les particularitats biogeogràfiques de Puigpunyent la que tal volta s’ha fet més famosa és la constitueix la localització dels únics exemplars espontanis de roure de Mallorca, que arrelen als peus del puig des Roures, a la riba de sa Riera i als jardins de Son Fortesa, pertanyents a l’espècie híbrida Quercus cerrioides.
Un altre element biogeogràfic prou notori és la presència de grans masses d’alzinar baleàric (Cyclamini-Quercetum illicis), fonamentalment a les estribacions de na Ferrana i als peus de la serra des Puntals de Planícia, de fet aquests boscs, amb continuïtat als veïns termes d’Estellencs, Banyalbufar i Esporles conformen un dels millors exemples d’aquesta formació vegetal a l’illa.
Si els boscs són l’element naturalístic caracteritzadors dels cims, al fons de les valls l’abundància de cursos d’aigua amb cabal durant períodes llargs ha afavorit el creixement de boscs galeria d’arbrat de ribera, que segueixen el curs de sa Riera i constitueixen segurament el millor exemple d’aquest tipus de formació en tot Mallorca. Entre les seves espècies cal destacar la presència de l’om (Ulmus minor), així com del plataner (Platanus ssp.), dels polls (Populus ssp.) i una gran profusió de fleix (Fraxinus angustifolia).
La població
Històricament, Puigpunyent ha constituït un dels municipis amb menor població de l’illa, i a les diverses estimacions de població durant l’època medieval mai no va excedir els 500 habitants, límit que sembla va sobrepassar per primera vegada cap el 1573. El creixement de la població del terme va ser especialment important al període que va des de 1724 fins a la dècada de 1840, en què va passar de 679 a 1.913 residents en poc més de 100 anys. Els valors òptims de les primeres dècades del segle XIX tanmateix no es tornarien a aconseguir en cap altre moment, ja que el municipi va patir una greu recessió demogràfica cap a la dècada de 1860 any en què havia disminuït fins els 1.550 habitants. El començament del segle XX va venir acompanyat d’un redreçament poblacional, amb un moment òptim el 1910, en què es comptabilitzaren 1.804 puigpunyentins. El segle XX a partir de la dècada de 1920 ha estat caracteritzat per una massiva pèrdua de població que va tocar fons en la dècada de 1980, amb tan sols 1.030 residents, i l’ordre de magnitud en torn als 1.100 censats s’ha mantingut fins a l’actualitat.
En aquests moments (2001) l’estructura demogràfica de Puigpunyent és molt envellida, i el creixement vegetatiu és negatiu des de fa dècades, però queda compensat per la immigració. Els nous vinguts, normalment originàris de diveros països europeus, han arribat majoritàriament en raó d’un turisme residencial, i el 1991 els naturals d’altres estats ja sumaven més del 15% de la població, i en el cas de Galilea arribaven a constituir una tercera part dels residents.
Les activitats professionals predominants es relacionaven al darrer cens oficial (1991) amb el sectors serveis (70,4 %) i en menor mesura amb el secundari i la construcció (20,99%), mentre que l’agricultura i ramaderia no arribava a suposar el 6 % dels actius.
Tradicionalment, la població de Puigpunyent s’havia distribuït disseminada per les diferents possessions i establits del terme i els nuclis de població concentrada, tant Puigpunyent com Galilea no s’anaren configurant fins ben entrada l’Edat Moderna.
El nucli urbà principal del municipi pren una forma allargada, segurament per haver hagut de créixer seguint la carretera que comunica amb Esporles i en el llindar de les quatre grans propietats que conflueixen a la zona (Son Bru, Son Fortesa, Son Nét i Son Puig). Està conformat per dos barris diferenciats, el septentrional, més antic i que es coneix com Son Bru, i el de la Vila, situat al sud als voltants de l’església i que no va tenir edificacions al voltant del temple fins gairebé el segle XIX.
Galilea no arriba a tenir una estructura urbana ben configurada sinó que es tracta d’un conjunt d’habitatges aïllats relativament propers. El seu origen s’ha de cercar a darreries del segle XIV, amb la cessió que varen fer els propietaris de Son Cortei i de Son Martí dels terrenys del lloc nomenat sa Moleta perquè s’hi establissin jornalers.
(Tomado página oficial ayuntamiento Puigpunyent )
